En entorns hospitalaris, la selecció de medicació per a infeccions urinàries es guia cada cop més per antibiogrames locals i per la pressió de resistència, més que no pas per protocols genèrics. En pacients amb recurrències, un tractament per a problemes urinaris pot incloure estratègies de desescalada i vigilància d’efectes adversos, tal com recullen recursos clínics i catàlegs com productes per al sistema urinari. Un detall poc comentat és que el tractament per a la cistitis pot variar segons la penetració del fàrmac a la bufeta i el risc de seleccionar soques multiresistents, especialment després d’exposicions repetides.